L'amiant és un mineral compost de fibres que tenen unes propietats excepcionals, que les fan pràcticament indestructibles: són resistents al foc, tenen bones qualitats aïllants, són duradores, flexibles i resistents a àcids i bacteris. Com que és un mineral molt abundant a la natura i és fàcil d'extreure, també és molt barat.
Això va fer que entre els anys 1960 i 2000 es fes servir de forma massiva a la construcció i la indústria. Un dels productes més utilitzats va ser el fibrociment, ciment barrejat amb fibres d'amiant, conegut popularment com a “Uralita”, i molt present a cobertes, envans pluvials, baixants i canonades.
El 2002 es va prohibir la comercialització de qualsevol mena de material que contingués amiant, ja que es va demostrar que la inhalació de fibres podia provocar malalties com asbestosi, mesotelioma o alguns tipus de càncer. El material que ja estava instal·lat es podia mantenir mentre estigués en bon estat o fins al final de la seva vida útil, estimada en un màxim de 40 anys. Per tant, cal retirar els materials amb amiant que encara resten al territori com més aviat millor.
L'amiant és un grup de 6 materials o roques metamòrfiques en fibres. Aquests materials estàn compostos principalment de silicats* de cadena doble.
No obstant, encara que els silicats estiguin presents per tot arreu, només existeixen 6 roques que formen part del grup de roques metamòrfiques denominades “asbests”:
Encara que els amiants son bastants comuns a la natura i trobem fibres en suspensió a tot arreu, la seva presència aumenta a nivell urbà, i aumenta encara més en el cas de zones industrials. Per tant se sap que qualsevol persona està exposada de forma contínua a fibres d'amiant, però l'incidència per la salut d'aquests nivells és nula o pràcticament inexistent.
Amiant marró (amosita)És la forma fibrosa de la grunerita, coneguda com amosita, un mineral molt rar en estat natural.
Amiant groc o amiant gris (antofilita)L'antofilita, també anomenada amiant blanc o groc, s'ha usat en pintures, aïllants i ciment refractari.
Amiant blanc (crisotil)El crisotil suposa el 90% de l'amiant utilitzat i es trobava en pintures, frens, aïllaments i canonades.
Amiant blau (crocidolita)Utilitzat principalment com a aïllant. Es considera un dels tipus d'amiant més perjudicials pels éssers vius.
Amiant-tremolitaLa tremolita és un mineral fibrós del grup dels asbests que gairebé no es va explotar comercialment.
Amiant-actinolitaGairebé no es va utilitzar comercialment i quedava com a residu en mines de talc, glaucofanes o clorites A Catalunya, encara hi ha una gran quantitat d'amiant present en edificis, teulades, baixants, dipòsits i altres estructures. S'estima que hi ha unes 4,2 milions de tones d'amiant a l'Estat espanyol, de les quals 800.000 tones es concentren a Catalunya.
L'amiant, prohibit des del 2002, és un material molt perillós per a la salut, ja que pot provocar malalties greus com l'asbestosi o diversos tipus de càncer quan les fibres són inhalades. Tot i aquesta perillositat, moltes d'aquestes instal·lacions continuen formant part del nostre entorn quotidià. (L'amiant a Catalunya)
L'any 2024 es va aprovar el Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. Un un nou marc jurídic que, un cop s'aprovi, permetrà avançar en l'eliminació eficient i segura de l'amiant d'edificis i instal·lacions.
La Llei farà possible una actuació comuna per part de totes les administracions públiques per posar fi a la presència d'amiant i als efectes nocius que té sobre la salut de les persones, animals i el medi ambient.
Preveu:
Si bé s'han dut a terme diverses actuacions sectorials per erradicar-lo, mai s'ha abordat de manera transversal. La Unió Europea en recomana la retirada l'any 2028 de tots els edificis públics, i del conjunt de la Unió, el 2032.