Detecció i actuació envers els habitatges buits

Són utilitzacions anòmales d'un habitatge o d'un edifici d'habitatges:

• la desocupació permanent i injustificada,
• la sobreocupació,
• L'ocupació sense títol habilitant en supòsits que alteri la convivència o l'ordre públic o posin en perill la seguretat o la integritat de l'immoble
• i l'infrahabitatge.

L'article 3 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, defineix:

• Habitatge buit: l'habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys.
  • A aquest efecte, són causes justificades:
    • el trasllat per raons laborals o per una situació de dependència,
    • que l'habitatge estigui en un procés de ligiti per a recuperar la possessió.
  • L'ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.
• Habitatge sobreocupat: l'habitatge en què s'allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis de l'habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d'habitabilitat. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l'entorn.
• Infrahabitatge: l'immoble que, tot i que no té cèdula d'habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge.

L'Ajuntament té competència per inspeccionar aquells habitatges que es puguin considerar en situació anòmal.

L'administració competent, si té constància que un habitatge o un edifici d'habitatges s'utilitza d'una manera anòmala o que un immoble està en una situació anòmala, ha d'obrir l'expedient administratiu pertinent per a fer els actes d'instrucció necessaris per a determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els quals ha de dictar la resolució. 

Qualsevol persona pot comunicar una situació anòmala en l'ús d'un habitatge.

Foto (EFE/Juan Herrero)