Maria Carme Barceló convida Vilanova i la Geltrú a omplir-se de bons records de Festa Major

Vilanova i la Geltrú ha donat aquest dimarts el tret de sortida oficial als dies centrals de la Festa Major amb el tradicional Convit a la Festa i el posterior llançament dels dotze morterets i repic de campanes a la plaça de la Vila.

La convidadora d'enguany, M. Carme Barceló i Martí, ha protagonitzat al Teatre Principal un discurs construït a partir dels records personals, familiars i col·lectius que l'han vinculada al llarg de tota la vida amb la festa, la cultura popular i la ciutat.

Davant de representants institucionals, la Pabordia 2026, entitats, familiars i ciutadania, Barceló ha reivindicat la memòria com un element essencial de la Festa Major i com el fil que permet transmetre-la d'una generació a la següent.

“Què és la vida si no el conjunt dels nostres records?”, ha plantejat a l'inici del Convit, abans d'evocar les primeres imatges de la seva infantesa a la plaça de les Neus, esperant el pas de la cercavila i, especialment, de la mulassa.

La convidadora ha tancat la seva intervenció amb una crida directa a viure plenament la celebració: “Ompliu la vostra vida de bons records. Ompliu la vostra vida de bons records de Festa Major.”

Una vida vinculada a la Mulassa i a la cultura popular

Una part central del Convit ha estat dedicada a la relació de Barceló amb la Mulassa, un dels entremesos més representatius de la cultura popular vilanovina. L'any 1980, l'Agrupació Excursionista Talaia va assumir la responsabilitat de les mulasses i la va traspassar a Amics de la Sardana. Va ser aleshores quan M. Carme Barceló i altres integrants de la colla sardanista Volerany van incorporar nous moviments i una manera més dinàmica de fer ballar les figures.

Durant el Convit, Barceló ha recordat també la implicació de la seva mare, Maria Martí, en la confecció de les noves faldilles de la Mulassa Boja, així com la incorporació d'una cua de cavall, cintes, picarols i noves albardes. “La Mulassa, igual que ara, feia una mica de tot: corria, empaitava, saltava, ballava, fins i tot sardanes; era normal, tenint en compte que els portants érem sardanistes”, ha explicat.

El llegat de la festa

El Convit ha traçat un recorregut per diferents moments de la trajectòria festiva de la convidadora. Entre aquests, ha destacat l'estrena de la sardana Volerany, del mestre Manel Saderra i Puigferrer, a la plaça de la Vila l'any 1983, i la manera com ella i la seva família han transmès l'estima per la Festa Major als fills i als nets.

“No els he ensenyat teories; simplement, els he agafat de la mà i els he apropat a la festa”, ha afirmat Barceló, que ha desitjat que el seu llegat sigui precisament haver contribuït a passar el testimoni a les generacions que hauran de continuar fent créixer la celebració.

Aquesta idea de transmissió ha estat un dels fils conductors de tot el discurs: els records personals es converteixen en memòria familiar i, amb el pas dels anys, s'incorporen a la memòria col·lectiva de la ciutat.

L'alcalde, Juan Luis Ruiz, ha recollit aquesta idea en la seva intervenció posterior al Convit: “La memòria i el record són essencials perquè ens transporten a la infància, a les persones que ens van fer estimar la festa i la ciutat. I aquesta memòria, que també és col·lectiva, enllaça generacions de vilanovins i vilanovines.”

El record de la Pabordia 2007

M. Carme Barceló ha dedicat també una part destacada del discurs a la seva experiència com a pabordessa l'any 2007, una edició que va dur per lema Set de Festa. Juntament amb Eva Cabutí, Albert Carrió, Xavier Escofet, M. Mercè Mateo, Josep Pijoan i Xavier Raventós, Barceló va participar durant un any en la preparació d'un programa que va incorporar nombroses activitats i novetats.

Entre aquestes iniciatives hi havia exposicions, la hissada de la senyera al campanar, nous ventalls dedicats a la cercavila de l'Imaginari, el ball de les set hores amb Els Pets, l'edició d'un vocabulari de Festa Major i l'estrena de la sardana Pabordes de Festa Major.

Aquella Pabordia va recuperar igualment el goig en lloança de la Mare de Déu de les Neus, una iniciativa que, anys després, es troba en l'origen del llibre Indrets neusencs. La Mare de Déu de les Neus en terres de parla catalana, publicat recentment per Barceló i Jordi Mir.

Una convidadora entre la ciència i la cultura

M. Carme Barceló i Martí, nascuda a Vilanova i la Geltrú l'any 1952, és doctora en Farmàcia, botànica, investigadora i divulgadora científica. Va desenvolupar la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Barcelona i ha estat especialment reconeguda per la seva contribució a l'estudi de les algues marines.

Paral·lelament, ha mantingut una intensa vinculació amb la vida cultural i associativa de Vilanova i la Geltrú, especialment a través de l'Agrupació Excursionista Talaia, Amics de la Sardana, la Mulassa i la Festa Major.

L'alcalde ha destacat aquesta doble dimensió de la convidadora: “Per la ciència i la cultura, per la investigació i la devoció, pel coneixement del territori i l'amor per la festa, no podíem tenir una convidadora més adequada per obrir-nos el cor i convidar-nos a viure aquesta Festa Major.”

Una festa que es construeix col·lectivament

La regidora de Cultura i Llengua i Patrimoni Cultural, Eva Bolaño, ha posat l'accent en el caràcter comunitari de la celebració i en la capacitat de la Festa Major per connectar la ciutat amb la seva història, la seva identitat i les seves tradicions.

“La Festa Major no és només allò que contemplem, sinó allò que compartim. És l'alegria de retrobar-nos, de compartir, i de mantenir viu un llegat”, ha destacat la regidora.

Bolaño ha subratllat igualment el paper de les entitats, els balls populars, la música, el foc i les persones que treballen durant tot l'any perquè la festa continuï viva i plena de sentit, “i que ens conviden a viure una Festa Major per a tothom”.

Enguany, la Festa Major commemora els 40 anys del Ball de Cintes, els 45 anys del drac Barrina de la Geltrú, els 10 anys del Drac Petit de la Geltrú i el 20è aniversari de la Baixada de Gegants. L'alcalde ha definit aquestes efemèrides com una mostra de la perseverança, l'estima i la passió amb què les entitats mantenen i renoven la cultura popular de la ciutat.

Tant l'alcalde com la regidora han agraït la dedicació de la Pabordia 2026, “les set persones que fa un any vau decidir embarcar-vos en aquesta aventura”, així com la implicació de les entitats, empreses, patrocinadors i personal municipal.

El tret de sortida oficial

Després del Convit, les autoritats i la Pabordia han baixat des del Teatre Principal fins a la plaça de la Vila, on a les dotze del migdia el llançament dels dotze morterets i el repic de campanes han anunciat oficialment l'inici de la Festa Major.

L'alcalde ha convidat la ciutadania a viure intensament els actes dels pròxims dies: “La nostra invitació avui és aquesta: sortiu al carrer i gaudiu-la.” Ruiz ha tancat la seva intervenció amb una crida a la participació, apel·lant al lema de la Pabordia 2026, Només hi faltes tu: “Balleu. Salteu. Aplaudiu. Sortiu als carrers i a les places. Participeu-hi amb respecte i amb entusiasme. Que ningú es quedi a casa. Perquè la ciutat està de festa.”

Amb el so dels morterets, el repic de campanes i la posterior cercavila lliure, Vilanova i la Geltrú entra així de ple en la vigília de la Mare de Déu de les Neus i en els actes centrals d'una Festa Major que tornarà a omplir els carrers i les places de cultura popular, música, foc i participació.