El
Museu Víctor Balaguer acull, des d'aquesta tarda, l'exposició
Cardona Torrandell. Trajectòries. El llegat Cardona-Zarzoso, que està produïda íntegrament pel museu vilanoví i que es podrà visitar fins el 25 de setembre.
La mostra està formada per un conjunt de trenta-set obres d'Armand Cardona Torrandell que el Museu Víctor Balaguer va rebre en llegat pòstum l'estiu de l'any 2008, i que es presenten per primera vegada al públic. Els quadres eren propietat d'Emília Zarzoso Salvat, vídua de Bartomeu Cardona Torrandell, germà de l'artista. És per aquest motiu que el llegat s'ha catalogat amb la designació 'Cardona-Zarzoso'.
Les obres són els treballs realitzats per l'artista entre els anys 1951 i 1974, en els que s'hi troben representats alguns testimonis dels cicles més importants de la seva trajectòria artística. Entre d'altres, hi ha petits olis sobre taula, imatges de gats, barques, testes o universos, així com algunes peces remarcables com la Djamila Boupacha (inspirada en l'obra de Simone de Beauvoir i Gisèle Halimi Djamila Boupacha. Proceso a la tortura), per la qual l'autor sentia una especial estimació.
En aquest sentit, Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer, ha explicat que en els quadres dels anys 50 es pot veure un estil diferent al que s'associa habitualment al pintor, ja que no va ser fins a finals de la dècada quan les seves obres van adquirir l'estil amb el que l'identifica el públic.
La inauguració de l'exposició ha comptat amb la presència de Marijó Riba, regidora de Cultura, que ha destacat que aquest llegat
"és patrimoni de tots" i ha remarcat que a banda de gaudir-lo s'ha de fer-ne difusió, ja que
"forma part de la nostra història". A més a més, Riba ha explicat que Armand Cardona
"és un dels nostres grans i més singulars artistes" i ha remarcat que
"la seva figura continua viva a la ciutat".
L'acte ha comptat també amb la presència de l'hereva del llegat, Carmen García, que s'ha mostrat emocionada de poder complir l'objectiu de Bartolumeu Cardona i Emília Zarzoso; i Isabel Coll, patrona de l'Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer i gestora de l'inventari del llegat.
Al voltant d'aquesta mostra s'han organitzat activitats complementàries, com el taller
'Els gats del Cardona', adreçat als nens i nenes dels casals d'estiu, i visites comentades per al públic en general.
Anteriorment a la donació, el Museu comptava en el seu fons amb un conjunt d'obres de l'Armand Cardona que havien arribat a la institució per vies molt diferents. Algunes procedien de la col·lecció d'art contemporani que va arribar al Museu Víctor Balaguer l'any 1960, procedents de l'antic Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Altres, que formaven part del dipòsit de la col·lecció de Salvador Riera, van ingressar l'any 1996 a través de la Generalitat de Catalunya. El conjunt es va completar l'any 1968 amb les donacions que va fer el mateix Cardona.
Alguns d'aquests quadres estan exposats permanentment a la Sala d'art contemporani del primer pis del Museu Víctor Balaguer.
30 anys de producció artística Armand Cardona (Barcelona, 1928 - Vilanova i la Geltrú, 1995) va començar la seva activitat artística a finals dels anys cinquanta i va culminar en la dècada dels 60 i 70.
Les seves teles són el reflex del drama humà. En els seus quadres hi predomina
un tema real, desdibuixat, envoltat de rugositats i ritmes, amb formes curvilínies
i el·líptiques, colors vius, i sempre latent la seva personal denúncia. Les tècniques emprades en les seves pintures són molt variades i en una mateixa obra hi conviuen més d'una: olis, acrílics, aquarel·les, làtex, gouache, o tinta xina sobre diferents suports.
Una part important dels seus treballs són les escenografies que va realitzar. Cardona va crear els decorats de l'obra Ronda de mort a Sinera que es va presentar l'any 1965 al teatre Romea de Barcelona. L'any següent va treballar en el decorat de la peça La Bona Persona de Sezuan, ambdues obres dirigides per Ricard Salvat.
La seva vinculació amb la ciutat de Vilanova i la Geltrú es va refermar l'any 1980 quan va pintar els vestits de la colla dels Ball de Diables.
Armand Cardona va ser un artista autodidacte, experimentador, lector infatigable i home d'una gran cultura. La seva formació en solitari va convertir-lo en un autèntic humanista i això li va servir de base per desenvolupar un univers plàstic irrepetible.
