El Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú acollirà el dijous 25 de febrer l'acte d'homenatge als veïns de la comarca del Garraf que van ser represaliats pel franquisme.
L'acte, organitzat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (
Direcció General de Memòria Democràtica) i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i obert a tothom, estarà presidit per la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, i comptarà amb la presència de veïns de la comarca del Garraf que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista.
A les sis de la tarda començarà aquest homenatge, que comptarà amb el testimoni de Josep Ayza Rosales (Vinaròs 1936). Ayza va emigrar a Vilanova i la Geltrú als 17 anys per fer de pescador i va ser represaliat pel franquisme, torturat i retingut a la presó de la Model per la seva lluita contra la dictadura.
L'homenatge, en el que també hi intervindrà l'historiador Albert Tubau, s'inclou en un programa de 24 actes que se celebraran a tot Catalunya, on es lliura un diploma de reconeixement a les persones indemnitzades per haver patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura. Un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França, i dins l'Estat la Junta d'Andalusia. En la majoria de casos, el diploma el recull la família. Fins ara, s'han celebrat actes d'homenatge a Granollers, El Prat, Terrassa, Badalona, Mataró, Vilafranca, Tortosa i Palafrugell.
El diploma, signat pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura
"en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista". El text afegeix
"Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors".
Més de 250 represaliats del Garraf, indemnitzats pel Govern Des de l'any 2.000, 253 veïns del Garraf (155 d'ells de Vilanova i la Geltrú, 55 de Sitges, 32 de Sant Pere de Ribes, 8 de Cubelles, 2 de Canyelles i 1 de les Botigues de Sitges) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d'euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons. Però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació... etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
La repressió Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors... etc. L'any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de "rebel·lió". L'any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona... etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l'Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
