Es constitueix la primera taula local de la I.A com a espai de col·laboració per potenciar l'ús d'aquestes eines generatives
La Jornada d'Intel·ligència Artificial per a Empreses i Emprenedors celebrada avui a Neàpolis ha aplegat 90 participants inscrits en representació d'unes 80 d'empreses del territori per prendre contacte amb les eines de la Intel·ligència Artificial generativa. A la jornada s'ha visualitzat com aquestes eines poden fer servei en les tasques diàries d'un negoci i des de diferents estadis: creació de textos i continguts, obtenció i elaboració d'idees innovadores i creatives, optimització de recursos o serveis orientats als clients, proveïdors o usuaris, entre altres. La convocatòria de la jornada té com un dels objectius avançar en la digitalització del teixit empresarial local amb la incorporació i capacitació dels professionals en les noves eines d'I.A. De fet, entre els participants inscrits a la jornada s'han sortejat un conjunt de sessions gratuïtes d'asessorament i tutoria amb experts amb eines d'I. A.
La regidora de Projecció de Ciutat, Capitalitat i Empresa, Anna Ribera ha obert la jornada amb una ajudant singular, un avatar generat amb una d'aquestes eines que ha actuat com a assistent virtual posant en context que és, en quin punt evolutiu es troba i perquè pot servir la I.A. La regidora Ribera ha explicat que “l'IA és una eina potent que ha vingut per quedar-se i per ajudar les empreses a millorar en eficiència i automatitzar molts processos, però la IA no ho pot fer tot. És per això que cal tenir present la Intel·ligència emocional. Aquesta també és una habilitat clau que hem d'aprofitar ara i en el futur. Amb tot, cal dir que per les petites i mitjanes empreses la IA pot ajudar a ser més competitius”. La clausura de la jornada ha estat a càrrec de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luís Ruiz.
La principal virtut que les eines d'IA pot aportar a les empreses es la millora de l'eficiència perquè en el seu us aquestes eines aprenen i apliquen aquest aprenentatge en millorar tasques específiques. Això permet centrar l'atenció i els recursos humans que es destinaven a aquestes tasques repetitives a executar altres tasques més rellevants. Altres opcions que ofereix la I.A és la capacitat d'anàlisi de grans quantitats de dades cosa que permet fer prediccions, conèixer tendències o generar serveis d'atenció al client
La jornada ha servit també per a presentar la primera taula de la I.A de Vilanova i la Geltrú. La taula la integren representants de Neàpolis com agència pública d'innovació; L'oficina d'empresa de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; la Federació d'Empresaris del Gran Penedès; la Cambra de Comerç; l'Agència de desenvolupament Node Garraf: l'agència per a la competitivitat d'empresa ACCIÓ de la Generalitat, l'entitat CIVICAI, una associació que treballa per al lliure accés a l'I.A de les persones i el Col·legi d'Enginyers. Aquesta taula serà un espai de col·laboració per potenciar l'adopció de la Intel·ligència Artificial al territori, fomentar la col·laboració entre organismes, generar idees i projectes i la disseminació del coneixement en l'àmbit de la I.A.
Angel Martín, Artificial Intelligence Innovation Manager d'i2CAT, ha estat el primer dels ponents que ha ofert una perspectiva de la història de la I.A. des dels seus orígens fins a la irrupció de ChatGPT.
Per la seva banda, Carles Gómara, del servei d'estratègia empresarial d'ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, ha desmuntat alguns mites en relació amb les anomenades intel·ligències artificials tot destacant que aquestes eines són el resultat de la compilació, anàlisis, estudi de dades que donen com a resultat la projecció d'escenaris de resultats, és a dir, són grans eines predictives basades en el coneixement.
Una de les conclusions de la jornada és que les eines d'I.A. generativa són extraordinaris instruments d'eficiència i per això resulten valuoses, útils i rellevants per a les empreses. Entre algunes de les aplicacions s'ha destacat la creació de continguts (textos, informes, presentacions); la concreció i obtenció d'idees creatives, desenvolupar instruments per millorar l'experiència dels clients, des de l'atenció personalitzada a aquests fins a l'organització de comandes. Gòmara ha donat, a més a més, algunes pistes sobre com es pot demanar a les I.A les tasques a desenvolupar. Una bona estratègica es la de repreguntar sobre els resultats obtinguts acotant cada cop mes la informació al que es desitja i cerca.
Un dels atractius de la jornada era la presentació de casos d'èxit d'empreses locals que han incorporat la I.A en la seva dinàmica de Treball. Xavier Papiol, de Publicom, ha parlat dels assistents virtuals (xatbots) i com aquesta eina, connectada amb les bases de dades de qualsevol empresa, permet generar respostes autònomes i naturals sobre comandes específiques, tarifes, ofertes o peticions dels clients i arribar a fer recomanacions de producte. Un dels atractius d'aquesta mena d'eines és el fet que aconsegueixen estalviar fins a un 70% de les tasques repetitives (gestió dels calendaris, cites, comandes i una reducció d'un altre 70% de les interaccions manuals.
A la jornada s'han presentat també solucions d'IA aplicades a l'educació, com la plataforma WEBSchool, presentada per Xavier Romeu. En l'àmbit de la salut, Martin Longbuco de CD4IOT ha presentat l'experiència d'eines d'I.A per a la recollida i processament de dades de pacients amb patologies respiratòries i com preveure potencials situacions de risc, crear sistemes predictius a partir de les dades obtingudes per les màquines que assisteixen la respiració de les persones.
Jaume Batlle, de la consultora TIS Solutions ha presentat un aplicació d'I.A .per als ajuntaments, amb un assistent virtual que ofereix informació sobre tràmits. Aquests assistents virtuals tenen la capacitat de descongestionar processos d'informació que ocupen molt de temps a les Oficines d'Atenció a la Ciutadania. Per últim Carles Ortet, de l'agència Zoopa, ha presentat alguns dels treballs desenvolupats com un servei de Xatbot per a una empresa hidroelèctrica andorrana que ha après a partir de la introducció de les dades de 3.000 entrevistes a ciutadans andorrans, per adaptar la seva resposta al tarannà i caràcter dels habitants del territori.
Segons Ortet cal estar atent a les dades, la seva recollida i processament, perquè aquestes dades són la base per poder treballar després amb eines com ChatGPT. En aquest sentit, el segon projecte que ha presentat permet fer simulacions i prediccions sobre les cues i afluència de públic al conjunt d'atraccions de Port Aventura.
