Avui s'ha presentat el primer informe econòmic del sector en el marc del primer congrés de la Federació Catalana de Càmpings, que se celebra al càmping Vilanova Park de Vilanova i la Geltrú
El sector del càmping de Catalunya aporta al país un impacte econòmic de 2.467 milions d'euros anuals, segons un estudi que s'ha presentat en el marc del primer congrés organitzat per la Federació Catalana de Càmpings (FCC,) en col·laboració amb la Direcció General de Turisme i la Diputació de Barcelona, i que es du a terme avui i demà al Càmping Vilanova Park de Vilanova i la Geltrú.
L'informe “Càmping a Catalunya: impacte econòmic, dades rellevants i beneficis sostenibles” indica que del total de l'impacte econòmic, un 29,3% va al sector transport; un 22,6% a l'allotjament (uns 500 milions d'euros); un 17,2% a manutenció; un 21,8% a activitats; i la resta a altres despeses. Per tant, segons l'estudi, els càmpings contribueixen a l'economia catalana en quasi 2.000 milions d'euros.
L'informe econòmic ha estat elaborat per BIM Consultors i és el primer que presenta el sector en col·laboració de la Direcció General de Turisme.
Per desgranar les dades de la rellevància econòmica del sector, s'han analitzat un total de 236 empreses de càmping de les 353 que hi ha a Catalunya que sumen 266.829 places d'allotjament i amb una oferta que s'ha anat incrementant en qualitat. Representen el 49,6% del conjunt de places d'allotjament a Catalunya. L'any 2023 un total de 4.026.771 turistes van optar pels càmpings com a modalitat d'allotjament a Catalunya, un fet que va representar un total de 19.248.700 pernoctacions, el 30 % de les pernoctacions generades a Catalunya. El sector del càmping a Catalunya és líder en demanda turística al conjunt d'Espanya i té un creixement sostenible i sostingut, que se situa al voltant del 5% anual.
Desestacionalització
Una dada rellevant que constata l'estudi és la tendència a la desestacionalització de la demanda i s'aprecia com els principals creixements es produeixen en el primer i quart trimestre de l'any. Les places de càmping han estat força estables al llarg del temps i actualment els establiments estan oberts una mitjana, durant l'any, de 9 mesos.
En relació a la procedència dels turistes, l'any passat un 56% de la demanda va ser d'habitants de Catalunya, un 8% de la resta de l'Estat espanyol i un 36% estrangers. En l'anàlisi que l'estudi fa per pernoctacions es posa de manifest que els estrangers representen el 50,9% del total, els catalans el 41,6% i el turisme de la resta de l'Estat, un 7,6%.
I pel que fa als treballadors, en l'estudi es constata que hi ha estabilitat laboral al llarg dels anys i es recull que el sector dona feina a 15.695 persones directes.
“L'estudi que avui hem presentat posa en valor la importància del nostre sector i amb aquest informe a la mà volem reivindicar el lideratge del càmping, sobretot davant les administracions i l'opinió pública perquè se'ns escoltin i se'ns tinguin en compte a l'hora de prendre decisions que ens afecten. Tenim grans reconeixements europeus i a Catalunya no es valora prou la feina que estem fent” ha destacat el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra,
El càmping, líder en sostenibilitat
L'estudi també recull també l'impacte dels càmpings en el medi ambient i es constata que el sector fa 25 anys que treballa en termes de sostenibilitat, conscients que l'entorn és un dels principals actius que té. Les inversions que es realitzen cada any els establiments prioritzen les mesures tant a nivell d'eficiència energètica com de millora de la gestió de l'aigua. En aquest sentit, els càmpings han aconseguir reduir en els últims 20 anys al volant d'un 60% el consum d'aigua amb diferents actuacions de recirculació i reaprofitament de l'aigua.
El Congrés, que se celebra sota el lema Modelant un futur més verd i que compta amb més de 300 persones inscrites, coincideix amb els 70 anys de trajectòria del sector del càmping. L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz López, i la Directora General de Turisme, Marta Domènech.
L'adaptació dels càmpings al canvi climàtic i el desenvolupament sostenible del sector en el context actual de necessitat de millorar la gestió de l'aigua és el fil conductor de la trobada. Altres eixos de treball del congrés giraran entorn la digitalització per fer més eficient els processos i el diàleg europeu sobre les tendències de futur. També es vol cohesionar encara més els càmpings de tot el territori i potenciar la marca global Càmpings de Catalunya .
Aquest matí s'ha dut a terme la taula rodona “Canvi climàtic i sector càmping: riscos i oportunitats” durant la qual s'ha ofert una perspectiva històrica del que representa i s'han fet projeccions per al 2030 des de les principals variables climàtiques fins a les aplicacions més pràctiques de l'arquitectura, disseny de parcs aquàtics i gestió de l'aigua per adaptar els establiments a situacions de sequera o pluges importants. També s'ha posat èmfasi en la triple sostenibilitat dels càmpings: ambiental, econòmica i social. La primera taula rodona ha comptat amb la participació del meteoròleg Tomàs Molina, l'arquitecte Rafael Tramullas, soci director de TEMATIC Arquitectura; Saioa Amatria, CEO d'Isaba; i Xavier Martínez, director de la Unitat Water, Air & Soil (WAS) dins l'àrea de Sostenibilitat d'EURECA. Ha estat moderada per Anna Garriga, degana de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona (UdG).
