El primer informe sobre la dona i ocupació al Garraf evidencia menys presència femenina en feines d'alt valor afegit en àmbits tecnològics i industrials

El darrer Informe de Conjuntura Econòmica del segon semestre de 2024 mostra que el Garraf ha consolidat la seva recuperació econòmica, tot i una lleugera desacceleració del creixement. La comarca ha registrat un increment interanual de l'1,4% en el nombre de llocs de treball, assolint la xifra de 38.160 al tancament de l'any. Aquest creixement ha estat impulsat principalment pel sector serveis, que continua sent el pilar fonamental de l'activitat econòmica a la zona.

L'informe s'ha presentat avui a la Biblioteca Museu Balaguer juntament amb el primer informe sobre la situació de la dona en el mercat laboral al Garraf. Un document que per primer cop radiografia l'estat de la qüestió i detecta algunes de les mancances i oportunitats per enfortir la presència de la dona en sectors i ocupacions de major valor afegit i on ara mateix es detecten menors índexs d'ocupació.

La regidora de Projecció de Ciutat, Promoció Econòmica, Capitalitat i Empresa, Anna Ribera, ha explicat  que amb la confecció  d'aquest primer anàlisi de la situació de la dona en el mercat laboral “assolim una fita rellevant i nascuda de la inquietud del col·lectiu de dones d'empresa de la Federació Empresarial del Gran Penedès. Un col·lectiu que ja intuïa la necessitat de sustentar sobre dades la realitat de la presència, i també i sobretot de l'absència, del talent femení en els diferents sectors. Ara disposem d'una primera imatge, una fotografia fixa, que anirem completant amb més publicacions específiques dedicades per exemple a la situació de les dones emprenedores, les que a més a més, generen ocupació al territori”.

Reducció de l'atur i estabilització del mercat laboral

L'atur registrat al Garraf s'ha reduït un 1,3% interanual, situant-se en el 9,9% al quart trimestre de 2024, una de les xifres més baixes dels darrers vint anys¿. La contractació indefinida ha continuat consolidant-se, representant el 52,5% del total de nous contractes, una tendència que sembla reforçada per la reforma laboral. A més a més, la reducció de la sinistralitat laboral en aquest periòde s'assumeix com un indicador de millora de les condicions de treball al territori.

El sector serveis ha estat el principal motor econòmic del Garraf, amb una aportació d'1,5 punts percentuals al creixement total¿. Dins d'aquest sector, les activitats immobiliàries i de serveis empresarials han estat especialment dinàmiques, juntament amb la progressiva recuperació del turisme internacional. L'hoteleria ha registrat un augment en l'ocupació, mentre que el comerç ha patit una lleugera contracció.

El sector de la construcció ha mantingut un creixement del 4,6% en l'afiliació laboral, tot i una desacceleració en el segon semestre¿. Pel que fa a la indústria, la comarca ha experimentat un creixement desigual, amb sectors emergents com la maquinària i equipament elèctric i electrònic, que han augmentat un 2,9%, mentre que la fabricació de materials de transport ha patit una davallada significativa (-60%) una derivada dels processos de deslocalització empresarial.

Context econòmic comarcal

L'evolució econòmica del Garraf es troba alineada amb la tendència general de les comarques del Penedès-Garraf, que han registrat un creixement més moderat en aquest últim període. A l'Alt Penedès, l'ocupació ha crescut un 1,8%, amb el sector serveis com a principal impulsor, mentre que la indústria ha mostrat signes de feblesa. Per la seva banda, el Baix Penedès ha experimentat un increment del 3,5% en l'ocupació, destacant la seva capacitat de generació de llocs de treball en el sector serveis i la construcció¿.

Malgrat els desafiaments derivats de la moderació del consum i l'enduriment de les condicions de crèdit, el Garraf es manté en una trajectòria de creixement estable. La recuperació del turisme i la flexibilització dels tipus d'interès podrien afavorir la inversió i el dinamisme econòmic en els pròxims trimestres. Així mateix, l'aprofitament dels fons Next Generation EU i la digitalització es valoren com un dels factors clau per a l'impuls del teixit empresarial comarcal.

Baixa ocupació femenina en sectors d'alt valor

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) han presentat el primer informe sobre la situació de la dona en el mercat laboral a la comarca una anàlisi detallada que analitza i posa el focus sobre algunes desigualtats de gènere encara existents en l'àmbit laboral al Garraf.

L'informe conclou que al Garraf les dones tenen una taxa d'ocupació inferior a la dels homes (60,5% enfront del 65,9%). Una ocupació que es concentra en sectors tradicionalment feminitzats, com la sanitat, l'educació i els serveis. En contraposició a aquest fet,  la presència femenina en els nínxols professionals dels àmbits tecnològics i industrials continua situant-se en una franja baixa, amb només un 7,9% de dones matriculades en estudis de formació professional relacionats amb les disciplines STEAM.

Aquesta menor atenció a la formació en ciències, tecnologia, enginyeries, art i matemàtiques constitueix un fre real per incrementar l'accés de les dones a sectors laborals d'alt valor afegit. La dona és menys present en sectors emergents vinculats a les tecnologies, la intel·ligència artificial, la digitalització o la indústria 4.0. Aquests són segments que ofereixen millors condicions laborals, salaris més elevats i una major estabilitat professional. Entre les recomanacions de l'informe per ajudar a revertir o capgirar aquesta manca, s'assenyala la necessitat de promoure polítiques educatives i accions formatives específicament adreçades a incentivar una major presència femenina en aquestes disciplines i facilitar el seu accés a professions amb més projecció econòmica.

Un altre aspecte destacat d'aquesta primera anàlisi de la situació laboral de la dona al Garraf és la major precarietat laboral femenina. Les dones registren una taxa d'atur més alta (11,7% enfront del 8,0% dels homes) i tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat laboral després d'un període d'inactivitat. A més, el 55,5% de les dones aturades ho són de llarga durada, fet que evidencia la necessitat de polítiques específiques per millorar-ne la inserció laboral. Un altre dels indicadors que destaca el document és la constatació d'una major temporalitat i parcialitat en els contractes femenins, amb una elevada presència de dones en feines a temps parcial no desitjat, sovint derivat de la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar. Un fet conjuntural que resta possibilitats d'ascens professional de les dones i que ajuda a perpetuar la bretxa salarial.

L'informe també destaca que el Garraf presenta una de les bretxes de gènere més baixes de Catalunya, fet que indica una certa igualtat en les condicions laborals de les dones que aconsegueixen accedir al mercat de treball al territori. No obstant això, la comarca te com a assignatura pendent l'increment de la participació femenina en sectors estratègics i garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a llocs de treball de qualitat.

Entre les mesures concretes que inclou l'estudi a les seves conclusions hi  ha la promoció d'accions formatives específiques dirigides a dones en sectors emergents, el foment de la conciliació laboral i familiar mitjançant polítiques de flexibilitat horària i serveis de suport a la cura, i polítiques per reduir la bretxa salarial. "La igualtat de gènere en el mercat laboral no és només una qüestió de justícia social, sinó també un factor clau per al desenvolupament econòmic i la competitivitat empresarial", ha afirmat la regidora de Projecció de Ciutat, Promoció Econòmica, Capitalitat i Empresa, Anna Ribera, en la presentació  d'aquest primer informe que acompanya al de conjuntura econòmica.

Aquest estudi serà el primer d'una sèrie d'anàlisis que l'ajuntament encarrega a la FEGP per a la seva publicació periòdica i amb l'objectiu de fer seguiment de l'evolució del mercat laboral des d'aquesta perspectiva de gènere i contribuir a la construcció d'un entorn empresarial més inclusiu i sostenible.  L'informe, amb l'impuls conjunt  de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i la FEGP, ofereix dades i recomanacions per avançar cap a un mercat de treball més equitatiu i inclusiu.