El Garraf consolida la 9a posició entre les comarques més competitives a Catalunya

La comarca del Garraf manté la novena posició i se situa entre les 10 comarques catalanes més competitives segons es desprèn de les dades de la 21a edició de l'Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal presentat avui. Aquest índex és una eina d'anàlisi territorial que confecciona la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) amb el suport dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell i la col·laboració de CaixaBank. L'índex el confecciona l'equip d'Actíva Prospect, responsable també dels informes semestrals i anuals de conjuntura econòmica. 

El conjunt de dades recollides permet obtenir una mirada exhaustiva de l'evolució competitiva del conjunt de les 43 comarques catalanes i posa el focus sobre les fortaleses i reptes dels territoris de la federació empresarial, entre els quals es troba el Garraf, que enguany sembla consolidar aquesta 9a posició en relació amb el conjunt de Catalunya amb un creixement sostingut des del 2015, quan aleshores ocupava la 12a posició. David Moreno, d'Activa Prospect, resumia aquesta posició del Garraf  destacant que la comarca  “ha de transformar el seu avantatge logístic i demogràfic en competitivitat estructural. Sense una bona base productiva, la posició actual pot esdevenir fràgil”

Tot i una lleugera davallada de l'índex d'1,5 punts respecte al 2023, el Garraf confirma un bon posicionament i se situa entre les comarques capdavanteres de Catalunya, una trajectòria que sembla refermar una dècada de millora progressiva i sostinguda. Tot i que aquest lleuger descens comporta trencar la tendència positiva dels tres índexs anteriors.  El punt fort del territori continua sent l'accessibilitat als mercats  on se situa en la 2a posició, l'alta densitat urbana i la bona connectivitat logística. Aquesta conjunció de factors són els causants  d'aquest relatiu avantatge que es molt difícilment replicable en altres territoris.en altres territoris.

L'índex destaca també positivament el creixement del volum de mercat i activitat que se situa en 4a posició i que és també la prova de la vitalitat del teixit empresarial i comercial.

Un creixement que sembla fonamentat per l'augment demogràfic i la reactivació de la construcció, així com la solidesa del capital humà (10a posició), amb una presència notable de perfils tècnics i professionals. Un talent, però que no es reté a la comarca sinó que marxa fora del territori. L'alcalde, Juan Luis Ruiz, ha destacat en aquest sentit l'aposta de la ciutat per aprofitar la universitat i tota la infraestructura ferroviària que compren l'estació, els tallers de la Renfe, el Museu del ferrocarril per convertir-los en avantatges competitius que beneficiïn la ciutat. "Tenim la UPC amb el seu grau i màster en sistemes ferroviaris i l'institut F.X. Lluc i Rafecas que serà el centre integral de la formació professional ferroviària.  Totes aquestes eines ens han de consolidar per formar el que anomenem l'anella ferroviària i que ens situarà com a referent en aquesta matèria.

Tanmateix, l'informe alerta de desequilibris estructurals que podrien llastar la competitivitat futura de la comarca i condicionar el potencial de creixement futur.

El Garraf ocupa la 40a posició en disponibilitat de sòl per a l'activitat econòmica, sense cap millora en indicadors com el sòl urbanitzable o qualificat. També retrocedeix en infraestructures de transport i comunicacions (19a), i mostra una feble capacitat de generar llocs de treball locals, situant-se en la darrera posició en relació entre llocs de treball i població activa.

L'alcalde de Vilanova ha explicat en el decurs de la presentació de l'índex que: “Aquest és un dels grans reptes de la ciutat i una de les febleses i l'únic instrument que tenim per fer-ho és l'urbanisme. Un instrument que és lent i molt garantista i per això que hem posat al davant un nou planejament urbanístic”. L'alcalde ha destacat també altres mesures a curt termini que permeten ampliar l'oferta d'activitat econòmica en polígons com la Plana o a Venca obrint aquests espais a nous usos que obren noves oportunitats. A més llarg termini l'alcalde “El recent conveni  signat amb l'Incasol, recull que serà el mateix Incasnol l'impulsor de la modificació urbanística necessària, fent-se càrrec de la tramitació de tot aquest procés”.

Pel que fa a la sostenibilitat, la comarca millora lleugerament en l'àmbit mediambiental, però es manté lluny de les posicions capdavanteres (36a), amb un teixit productiu encara poc vinculat a l'economia verda. L'índex d'accidents laborals, però, millora fins a la 9a posició, reforçant la qualitat de l'entorn laboral.

L'Índex FEGP es construeix a partir de 39 indicadors agrupats en 10 dimensions clau com el capital humà, les infraestructures, el dinamisme empresarial, la innovació o la sostenibilitat. Es tracta d'una eina estratègica per orientar polítiques de desenvolupament territorial i decisions empresarials, especialment en un context marcat per les transicions digital, ecològica i demogràfica.

L'informe conclou que el repte del Garraf no és només mantenir el seu bon posicionament, sinó transformar els seus avantatges competitius en creixement sostenible i de valor afegit. Per fer-ho, caldrà activar nou sòl productiu, reforçar les infraestructures, consolidar un ecosistema innovador i connectar millor el talent disponible amb les oportunitats del territori.

Si voleu consultar els resultats el document de l'Index amb les dades de cada comarca podeu fer-ho en aquest enllaç:
L'Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal