Mosquit Tigre

Nom científic: Aedes Albopictus 
Origen: Àsia, però en les darreres dècades s'ha expandit per Europa i Amèrica 
Via d'expansió: A través de mercaderies provinents de països asiàtics. S'ha estès per diversos països europeus i americans. 
Risc de transmissió de malalties: Actualment a Catalunya no és vector de cap malaltia. 
Reservoris: Objectes i llocs on s'acumula aigua. 


• Què és? 
És un mosquit de color molt fosc, quasi negre, amb unes bandes de color blanc platejat a les potes i una ratlla blanca al dors que baixa des del cap fins al tòrax. És de mida petita. 

• El seu hàbitat 
El seu hàbitat original són els forats dels arbres de les selves del sud-est asiàtic. Des d'allà van sortir accidentalment ous i larves i han arribat a casa nostra. A Catalunya es va detectar per primer cop l'estiu de 2004 al Vallès Occidental. Fan niu en masses d'aigua artificials petites i estancades que els recorden el seu hàbitat original, com bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients.

• El seu comportament 
És un mosquit àgil que s'amaga típicament a les parts ombrívoles de bardisses. És actiu sobretot de dia, a primera hora del matí i abans de fer-se de nit; la seva activitat és principalment a l'exterior de les cases, tot i que també hi entra. Tenen un radi de vol i d'acció relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria com a màxim). 
Les femelles d'aquesta espècie produeixen molèsties provocades per l'elevat nombre de picades que fan, les quals els proporcionen aliments per al desenvolupament dels ous. 
A Catalunya no transmet malalties.

• Com prevenir-ne la presència 

A causa del seu comportament i tenint en compte els seus hàbitats preferits, el millor sistema per prevenir-ne la presència és evitant la nidificació i el desenvolupament de les larves, eliminant els reservoris d'aigua que es troben al jardins, terrasses o balcons. 
Per eliminar els punts d'aigua susceptibles a la cria d'aquests mosquits cal: 
• Cobrir, buidar o posar boca avall qualsevol recipient que estigui a l'exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, etc. 
• Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d'aigua de pluja setmanalment. 
• Tapar o cobrir amb tela mosquitera espessa els recipients d'aigua que no es puguin treure, de forma que els mosquits adults no hi puguin posar els ous. 
 

• Treure els plats de sota els testos, i si no és possible, buidar-los quan l'aigua s'hi acumuli. 
• Canviar l'aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua acumulada per evitar que hi creixin larves. 
• Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, eliminant qualsevol obstrucció al flux d'aigua. 
• Buidar les piscines de plàstic, inflables o similars cada 3 o 4 dies i, si no s'han d'utilitzar, retirar-les. 
• Vigilar els abeuradors d'animals: canviar l'aigua dels plats d'animals domèstics sovint i vigilar els abeuradors per tal que no s'hi desenvolupin larves. 

• Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d'aigua estiguin degudament coberts. 
• Evitar la presència continuada d'altres objectes que en general puguin acumular aigua de pluja, com ara joguines sense utilitzar. 
L'acció més eficaç és la preventiva, que tots nosaltres hem de fer al nostre propi habitatge. Si observem mosquits adults al nostre edifici o als voltants cal fer una revisió dels possibles punts on pugui haver-hi ous o larves i seguir les pautes recomanades per prevenir-ne la presència . 
Si es troben larves en algun punt revisat només cal abocar l'aigua i fer una vigilància continuada per tal que no es torni a omplir. 
Les accions contra els adults no són eficaces per controlar la plaga, per això no estan indicats els tractaments amb insecticides. Si a causa de l'aparició d'una plaga els adults penetren als habitatges o altres edificis, és aconsellable adoptar mesures que evitin l'entrada de nous individus, instal•lant teles mosquiteres o altres sistemes que n'impedeixin el pas per les finestres, portes i altres possibles obertures a l'exterior. 
Si produeixen molèsties importants i podem veure on són es pot optar per eliminar-los, si pot ser de forma mecànica, i si no utilitzant algun insecticida “autoritzat per a ús domèstic” de forma puntual. Tanmateix, cal tenir en compte que la majoria d'insecticides són compostos químics, amb capacitat biocida, que no són innocus per a la salut. Per això no s'han de fer tractaments generalitzats, ni de forma contínua ni sistemàtics. També cal recordar que si en algun moment determinat s'utilitza un producte insecticida cal seguir estrictament les condicions d'ús de la seva etiqueta.

• Què podem fer davant les picades 
Renteu-vos i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic, en cas de persistència de les molèsties consulteu el vostre metge.