Tot i que l'aparició de la ciutat data de l'Edat Mitjana, Vilanova i la Geltrú va romandre gairebé idèntica durant molts anys. No va ser fins al segle XIX que es produí una autèntica expansió en gran mesura deguda al paper que jugaren els 'americanos' retornats de les colònies amb fortunes, idees i nous aires de modernitat.
La construcció d'espais privats i públics canviarà la personalitat de la petita ciutat. Apareixeran fonts commemoratives, s'inauguraran monuments emblemàtics, s'erigirà un museu de grans dimensions (Biblioteca Museu Víctor Balaguer), arribarà el ferrocarril i s'obrirà la carretera de les costes. En el transcurs de la centúria, Vilanova esclata, s'engrandeix i es modernitza. Aquest fenomen la va convertir en el mite de l'Havana Xica, un lloc de permanent mercadeig i ebullició. Per regular el creixement de manera ràpida i eficaç, Francesc Gumà i Ferran, juntament amb altres patricis, va projectar un eixample urbanístic que estaria estructurat per tres eixos longitudinals i un de transversal. La sortida directa al mar era essencial per facilitar el comerç que nodria els seus negocis i per tal aportaren el capital necessari per fer l'arrencada.
Mapa de l'itinerari.