Ciutats Defensores dels Drets Humans

El projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, del qual forma part Vilanova i la Geltrú, és una iniciativa de diferents municipis que facilita l'estada a les ciutats participants a destacats defensors i defensores dels Drets Humans durant una setmana o dues.

El projecte forma part d'un plantejament que impulsa la construcció d'una societat compromesa amb el desenvolupament, la justícia, els drets humans i la sostenibilitat en el seu entorn més proper i també en l'àmbit internacional, implicant el conjunt d'agents socials en el canvi d'actituds i pràctiques necessari per fer-ho possible.

Cada ciutat organitza nombroses activitats de sensibilització sobre l'activisme a favor dels drets humans i de les persones que posen en risc la seva seguretat i la seva llibertat per denunciar vulneracions de drets.

Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per promoure o protegir els drets humans, normalment a escala local o regional. El què els identifica com a "defensors" és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa: membres d'entitats no governamentals; treballadors públics de l'àmbit de la justícia, les Procuradories, Defensories o similars; sindicalistes; membres del sector privat, d'organitzacions internacionals, professionals d'altres àmbits. La educació per la Ciutadania Global és el procés educatiu emancipador orientat a la transformació social. Persegueix, per tant, un canvi d'actituds i pràctiques a partir de la consciència crítica de la ciutadania sobre les desigualtats i els conflictes al món.

Els principals objectius del projecte és la defensa dels Drets Humans i la consecució dels Objectius de Desenvolupament sostenible.

A la edició de tardor de Ciutats Defensores de 2024, tenim com a convidada a Fatou Nyang. Fatou és de Gàmbia i forma part de l'entitat Wassu Kafo que es dedica a la prevenicó de la mutilació genial femenina. Va iniciar la seva formació sobre el tema quan escoltant una conversa a la ONG va entendre que allò de què parlaven també li havia passat a ella essent una criatura. Des de llavors va iniciar el camí de consciència pròpia, del seu entorn i es va involucrar en la formació de dones a les comunitats.

Ciutats Defensores dels Drets humans és un projecte amb participació de 28 ajuntaments, entre els quals es troba l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a nivell local i global.

El projecte es troba coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.

Des del 2013 es treballa conjuntament per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.
El fil conductor del projecte és l'estada a Catalunya d'un grup de defensors i defensores dels drets humans d'arreu del món. En el marc de la visita, participen en diversos actes (conferències, reunions institucionals, activitats en centres educatius, trobades amb mitjans de comunicació, etc.), on poden
exposar les seves reivindicacions i compartir la tasca que desenvolupen en els seus territoris. Això ofereix suport i visibilitat internacionals als i les activistes. Aquest any se celebrarà la XIII edició, que consta de dues gires. La gira de primavera es va celebrar entre els dies 19 i 28 d'abril; i la gira de tardor se celebrarà entre el 1 i l'11 d'octubre.

La XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans consta de dues gires: la propera gira s'inicia a la tardor, entre el 3 i l'11 d'octubre de 2022 En aquestes dates, diverses persones defensores dels drets humans són a Catalunya per fer activitats de sensibilització i d'incidència política i social. En aquesta edició ens hem centrat en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades. 

ELS DEFENSORS I DEFENSORES DE LA PROPERA GIRA DE TARDOR 

Ahmed Etanjii, Sàhara Occidental

Ahmed va néixer el 1988 a Al-Aaiun i actualment és president d'Équipe Média, un mitjà que treballa per trencar el bloqueig informatiu marroquí i que, des de la seva creació el 2009, ha hagut de fer front a amenaces, agressions, detencions arbitràries i confiscacions dels periodistes que integren l'equip. Équipe Média envia informació sobre què passa al territori ocupat i funciona com a font per a diferents mitjans internacionals.

El conflicte al Sàhara Occidental és un conflicte oblidat als mitjans de comunicació occidentals i només apareix a la premsa quan es produeixen fets que no es poden ocultar. El periodisme local que intenta fer periodisme alternatiu al marge de l'oficialitat marroquina és perseguit, assetjat, fustigat, calumniat i difamat, i l'estranger, expulsat. Això ha convertit el Sàhara Occidental en un forat negre informatiu.

“Ser periodista al Sàhara Occidental és ser objectiu directe de les forces de repressió marroquines, perquè estàs ensenyant coses que el Marroc no vol que la resta del món vegi”

Per saber-ne més:
- Documental "3 cámaras robadas"
- Articles d'Ahmed Ettanji

Lorraine Leete, Grècia

Advocada i coordinadora del Legal Centre Lesvos, una organització que, des del 2016, ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l'illa de Lesbos. A més d'aquest servei legal, el Legal Centre Lesvos també documenta les violacions de drets humans a la frontera entre Grècia i Turquia.

Avui dia, l'illa de Lesbos, al mar Egeu, continua sent un banc de proves de les polítiques antiimmigració de la Unió Europea. Un terreny on els drets humans dels que arriben demanant refugi són constantment vulnerats: procediments poc justos, devolucions en calent i deportacions col·lectives, criminalització i restricció de moviments són algunes de les pràctiques habituals.

El govern grec assegura que la seva política és estricta però justa; però la veritat és que els camps de refugiats, alguns ja convertits en centres de detenció, cada cop s'assemblen més a presons a l'aire lliure.

“Des del 2016, el moment més dur està sent ara, sense cap dubte. Des de llavors he vist un deteriorament continu de la possibilitat d'accedir al procediment d'asil“

Per saber-ne més:

- Legal Center Lesbos
- “No podemos hablar de igualdad si dejamos fuera de nuestra lucha a las personas oprimidas”, CTXT