- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
D'entre les aus que podem trobar a Vilanova i la Geltrú, sense cap dubte, una de les més interessants és el Corriol Camanegre.
A Vilanova i la Geltrú hi ha presència i nidificació del corriol camanegre a l'espai renaturalitzat de la desembocadura del torrent de Sant Joan-Platja de Ribes Roges i a l'espai protegit de Platja llarga.
Per criar, aquesta espècie requereix terrenys de platja amb vegetació dispersa, característiques que són presents a l'ambient de les dunes. Els ecosistemes litorals han patit un procés de degradació i de desaparició quasi total al llarg de tota la costa del país fet que ha comportat efectes negatius com la recessió de les poblacions de corriol a Catalunya.
Des de l'any 2014 s'ha observat i consolidat la nidificació del Corriol Camanegre a la desembocadura del torrent de Sant Joan. És una espècie protegida d'interès especial i sensible.Hi resideix durant tot l'any, però en baix nombre, i necessita vegetació amb dunars. Les nidificació exitoses de l'espècie durant els darrers anys a Vilanova i la Geltrú són doncs significants i rellevants per tota la costa del Garraf – Baix Penedès.
Es realitza seguiment del corriol des del Servei de Medi Ambient, juntament amb el suport i seguiment del CAR (Cos d'Agents Rurals) i la col·laboració científica d'experts ornitòlegs locals.
Corriol Camanegre. Au de l'any 2019.
Biologia de l'espècie
Fa el niu a la sorra directament fent una posta de dos a tres ous. Els pollets caminen només néixer i no romanen en el niu (són nidífugs), corren per tota la platja prop de la femella i el mascle que els protegeixen i s'encarreguen d'alimentar-los. Tant els ous com els pollets tenen un gran mimetisme amb l'entorn i davant el perill sempre intenten camuflar-se amagant-se a la sorra.
La incubació és d'uns 25 dies.
El període de nidificació, des de finals de març fins al juliol, és una època en què cal extremar el respecte en aquest espai tot evitant el pas de gossos i persones.
Cal extremar les precaucions en períodes de nidificació.
Recomanacions
Legislació ambiental i protecció
L'espècie està protegida per àmplia legislació ambiental, és una espècie d'interès especial, espècie protegida (categoria C) i espècie sensible.
Les tortugues marines són rèptils que s'han adaptat a la vida marina. Comparteixen les característiques principals amb els animals terrestres, però han hagut d'adaptar-se a la vida a l'aigua, millorant la natació i augmentant la capacitat d'apnea.
A les aigües mediterrànies hi podem trobar tres espècies de tortugues marines i totes elles són espècies amenaçades, catalogades com a Vulnerable per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN, 2015). Les espècies presents són la tortuga babaua, tortuga verda i tortuga llaüt, i molt excepcionalment la tortuga Kemp i olivàcia
Es coneix que la Mediterrània occidental és una àrea d'alimentació important per a juvenils, d'origen atlàntic i mediterrani. A la Mediterrània oriental, es concentren les zones tradicionals de nidificació.
La nidificació de tortugues marines a les costes catalanes és un fet recent però que cada cop és més freqüent i que es preveu que augmenti durant els pròxims anys degut a l'increment de temperatures causat pel Canvi Climàtic.
El cicle biològic de les tortugues inclou una fase terrestre només en els individus femella, on es produeix la nidificació i la posta d'ous. L'època de nidificació és de juny a octubre i es poden observar cries des de finals de juny fins a finals de novembre.
Principals amenaces
Pautes d'actuació
En cas de trobar-se un exemplar (viu o mort) o rastres d'algun exemplar de tortuga marina, s'ha de trucar al 112 perquè es pugui activar el protocol d'actuació.
El corriol camanegre, a la platja de Ribes Roges (Vídeo)D'entre els aus que podem trobar a Vilanova i la Geltrú, sense cap dubte, una de les mes interessants és el corriol camanegre. Aquí teniu unes imatges, fetes de Joan Giribet (@juangiribet) i Sergi Carrera 
El corriol camanegre aprofita el confinament per fer el niu a les platges amb tranquil·litatVÍDEO de Sergi Carreras 
El corriol camanegre aprofita el confinament per fer el niu a les platges amb tranquil·litat(VÍDEO)
El porc senglar és un animal salvatge amb comportaments agressius i imprevisibles. Gràcies al seu olfacte i a característiques pròpies pot recórrer grans distàncies durant un dia (més de 80 km) a la recerca d'aliments i/o refugi. Es considera en l'actualitat una espècie invasora i totalment expansiva, per la seva gran adaptabilitat a diferents ambients i la seva dieta omnívora. Es distribueix per tot el territori català segons la disponibilitat d'aliment i la disponibilitat de refugi. Com qualsevol animal salvatge, portadors també de certes malalties.
Amb l'arribada del bon temps, les poblacions i la proliferació del porc senglar augmenta. La proximitat de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i la connexió amb el medi natural que ens envolta, fa que la seva presència sigui més visible, arribant inclús al nucli urbà.
La presència de senglars a les zones urbanes comporta perill pels accidents de trànsit i pot causar destrosses a les zones verdes, mobiliari urbà, etc.
COM ACTUAR SI VEIEM UN PORC SENGLAR?
PER EVITAR I CONTROLAR EL PORC SENGLAR. QUÈ HI POTS FER TU?
AVISOS
En els darrers anys, s'ha incrementat de forma notable la presència i la distribució de porcs senglars al territori català. La seva presència té impactes negatius i problemàtics vers la població de les ciutats, a més de les poblacions rurals i dels camps de conreu i activitat agrària. En el cas de les zones rurals, provoquen destrosses en els camps i s'alimenten dels cultius. En zones urbanes, bolquen contenidors, provoquen danys en jardins i accidents de trànsit, representen un perill per les persones, etc.
L'expansió del porc senglar és una problemàtica actual i propera, derivada tant de la pròpia fauna salvatge, com de les dinàmiques ambientals i el comportament dels ciutadans. L'alta taxa reproductiva i la seva capacitat de dispersió afavoreixen aquesta expansió, així com l'absència de depredadors naturals i la hibridació amb el porc domèstic.
Els senglars també aprofiten les fonts d'aliment antròpiques. L'alimentació directa per part de les persones comporta l'habituació a les zones urbanes i un canvi en el seu comportament. A més, són portadors de malalties que afecten als humans, per tant per evitar possibles contagis és important impedir el seu accés en espais urbans.
Per dur un control de la població, el més habitual és organitzar batudes i/o diferents modalitats de caça o captura. Però el més important és aplicar mesures de prevenció i dissuasió per evitar que s'apropin a les zones urbanes.
El rorqual comú és un cetaci que viu en aigües oceàniques, encara que pot apropar-se a les zones litorals. La seva distribució a la Mediterrània és molt irregular, tot i que l'abundància de preses pot determinar la seva localització. De fet, s'ha confirmat que la seva presència a les costes catalanes (entre febrer i juny) es deu a motius alimentaris.
Representa l'espècie de major mida que transita per aquest mar (poden arribar als 25 metres de llargada), i s'ha catalogat com a espècie protegida i en perill d'extinció.
Són depredadors molt actius, consumint grans quantitats d'aliments, principalment petits invertebrats (krill), peixos petits i calamars. La seva estratègia consisteix a engolir gran quantitat d'aliment i aigua, obrint al màxim la seva boca i després en tancar-la retenir amb les seves barbes l'aliment, deixant que surti l'aigua cap a l'exterior.
Aquests cetacis es mouen en petits grups o en solitari, en alguns casos es poden concentrar en alguna zona per interessos alimentaris o reproductors. Tenen una sola cria cada dos o tres anys, generalment entre el setembre i el gener, després d'un període de gestació d'entre 11 i 12 mesos.
Principals amenaces
Pautes d'actuació
En el cas d'albirar un exemplar d'aquest tipus o de qualsevol altre cetaci molt a prop de la línia de costa, cal trucar immediatament al 112. En cap cas s'ha de realitzar cap actuació sense l'autorització dels especialistes.
