Ambit d'actuació

L'àmbit que delimita la Zona de pacificació del trànsit s'ha establert mitjançant criteris de mobilitat. Es troba dins l'àrea delimitada per:

· c. del Pare Garí i rbla. de Salvador Samà (a ponent)

  c. de Tarragona i c. de Ca l'Escoda (al nord)

· c. de la Pastera, c. de Barcelona, c. de Sitges i c. de la Unió (a llevant)

· c. de l'Havana i c. del Codonyat (al sud)

Els vials que formen part de la Zona de pacificació tenen unes característiques comunes, majoritàriament:

· dificultat de circulació de vehicles

· convivència de diversos tipus d'usuaris

Aquestes dificultats són presents al primer eixample i de manera més accentuada en la Geltrú i el nucli antic de Vilanova i la Geltrú. La capacitat per acceptar trànsit motoritzat d'una zona urbana depèn totalment de com sigui el seu teixit urbà.

Al primer eixample la trama urbana es pot ajustar prou bé a una quadrícula, cosa que li confereix bones propietats per al trànsit motoritzat, però les seccions dels carrers inferiors als 7 m dificulten la compartició de l'espai amb la resta d'usuaris de la via pública: vianants i ciclistes, alhora que no faciliten la realització dels girs dels vehicles, especialment si aquests són camions, encara que siguin de petites dimensions, o furgons.

La Geltrú i el nucli antic de Vilanova tenen un teixit del tot irregular, fruit de l'època en què van ser construïts. Cal dir que el desenvolupament de la ciutat en cada època històrica ha anat lligat al mitjà de transport predominant, que durant l'edat mitjana, quan es va desenvolupar els actuals nuclis antics de Vilanova i la Geltrú, era el desplaçament a peu. Amb aquest objectiu els carrers tenen un traçat del tot irregular i unes amplades sovint inferiors als 5 m que no els fan apropiats per al trànsit motoritzat.

Així doncs, fruit de tots aquests condicionants s'ha elaborat el Pla de pacificació del trànsit que s'ha aplicat progressivament en la zona del centre urbà.