ODS 1 Fi de la pobresa

A nivell mundial, el nombre de persones que viuen en situació d'extrema pobresa va disminuir des d'un 36% a l'any 1990 fins a un 10% al 2015.

No obstant, el ritme de canvi ha estat disminuint, i la crisi de la COVID-19 posa en risc el progrés en la lluita contra la pobresa. Una nova investigació publicada pel Instituto Mundial de Investigacions de Economía del Desarrollo de la Universitat de les Nacions Unides adverteix que les conseqüències econòmiques de la pandemia mundial podrien incrementar la pobresa a tot el mon fins arribar a afectar a 500 milions de persones més, o el que és el mateix, a un 8% més de la població mundial. Aquesta seria la primera vegada que la pobresa augmenta a tot el món en 30 anys, des de 1990.

Més de 700 milions de persones, o el 10% de la població mundial, encara viu en situacions d'extrema pobresa a dia d'avui, amb dificultats per a satisfer les necessitats més bàsiques, com la salud, la educació i l'accés a l'aigua i sanejament, per nombrar algunes d'elles. La majoria de les persones que viuen amb menys de 1,90 dòlars al día, viuen a l'Àfrica subsahariana. A tot el món, l'index de pobresa a les àrees rurals són del 17,2%, més del triple que els índex de les àrees urbanes.

Per als que treballen, el seu lloc de feina no els garantitza una vida digna. De fet, el 8% dels treballadors/es a tot el món, amb les seves famílies, vivien en situació d'extrema pobresa al 2018. Un de cada cinc nens/es viu en situació d'extrema pobresa. Garantitzar la protecció social de tots els nens/es i altre grups vulnerables és una fita per a reduir la pobresa.

Aquest ODS ens commina a erradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones de totes les edats que viuen en la pobresa garantint un accés universal a recursos i a serveis bàsics com l'habitatge, l'energia, l'assistència sanitària o les tecnologies, així com també fomentar la resiliència de les persones pobres i vulnerables davant les situacions de crisi o desastres.