- Cercar
- Atenció ciutadana 938 140 000
- Select language
Xerrada virtual en directe a Facebook de Ciutats Defensores el dia 13 d'octubre de 2021 a les 18h.
És mare, Indígena Maia KIché,Defensora de Drets Humans i de la Mare Terra. Viu a la costa Sud de Guatemala, una àrea rodejada de monocultius que s'ha generat arran de la implementació dels projectes d'acaparament de terres. És integrant de la direcció política nacional del moviment social Comité de desarrollo campesino CODECA i s'encarrega de coordinar la lluita pels drets laborals.
Va publicar una investigació sobre condicions laborals agrícoles que va deixar en evidència el nivell de sobre explotació laboral i semi esclavatge de les famílies treballadores en les finques agrícoles. A partir d'aquí van començar amb força les amenaces a l'organització i als seus membres.
Vay es Responsable de l'Escola itinerant de formació sociopolítica, Drets Humans i Drets Col·lectius dels Pobles Indígenes i forma part també d'un equip de treball que està sistematitzant aportacions que es fan des d'assemblees comunitàries amb l'objectiu d'avançar en un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional a Guatemala, per a la construcció de l'Estat Plurinacional i el Bon Viure dels Pobles en i des dels territoris.
Ha estat víctima d'atacs directes i ara és a Bilbao en un programa de protecció de defensores. És aquí per fer una feina de denúncia de la repressió que hi ha a Guatemala contra CODECA, visibilitzar les lluites del moviment i fer relacions i aliances amb altres organitzacions. Des de Bilbao exposa que no és només a ella a la que ataquen sino a vàries persones del moviment que també són víctimes de repressió.
Xerrada virtual en directe a Facebook de Ciutats Defensores el dia 19 d'octubre a les 18h.
Forma part del Comitè Municipal de Defensa dels Béns Comuns i Públics de Tocoa (CMDBCP), dels quals n'hi ha 8 que estan empresonats, per defensar l'aigua i el medi ambient, en contra de les mineres. Domínguez ha nascut i crescut a la comunitat de Guapinol que s'ha rebel·lat contra la concessió d'una mina d'òxid de ferro al Parc Nacional “Montaña de Botaderos Carlos Escaleras. “Aquest projecte extractivista ens ha vingut a treure'ns la pau”, comenta.
Des de 1987 està implicat a la lluita per la defensa del territori. Va començar a fer treball social amb indígenes i camperols sobretot a Guapinol. Quan comença a veure que l'aigua dels rius de la zona comença a estar en perill el seu activisme s'accentua “l'aigua és com la mare que ens alimenta. Quan ens l'embruten és com si ens estiguessin tocant la nostra mare”.
L'any 2018 la vida de Domínguez i dels habitants de Guapinol va fer un gir inesperat: l'empresa Inversiones Los Pinares va començar a construir una carretera per accedir a la muntanya de Botaderos. A conseqüència de les obres, l'aigua del riu Guapinol va sedimentar-se i la comunitat no la va poder utilitzar durant 7 mesos. L'aigua era fang.
Domínguez és el president de la Junta de l'Aigua de Guapinol i part del Comitè Municipal per a la Defensa dels Béns Comuns i Públics (CMDBCP). Fa 34 anys que impulsa projectes de desenvolupament comunitari a través dels quals s'han creat petites empreses locals: “per això ens fa tant mal que el govern, que no ha fet res pel desenvolupament comunitari de la regió ens vingui amb aquest projecte i ens “molesti d'aquesta manera. Està bé que el govern no ens “doni” però que almenys, no ens tregui la Pau i que no ens llevi un dret elemental com és l'aigua”.
Xerrada virtual en directe, el dia 9 de novembre a les 18h al Facebook de Ciutats Defensores
La Margarita Pineda és una activista hondurenya de la comunitat lenca. És de Marcala, però viu a San José; tots dos municipis estan situats al departament de La Paz.
La seva participació en moviments socials comença a la dècada dels 80. Arran del cop d'Estat contra el govern de Manuel Zelaya, l'any 2009, es produeixen concessions irregulars de rius i terrenys del seu territori a empreses mineres i projectes hidroelèctrics. En resposta, neix el Moviment Indígena Lenca Independent de La Paz (MILPAH). Pineda participa en la fundació d'aquesta organització, de la qual és actualment secretària d'actes i acords. Des del MILPAH, l'activista denuncia la manca de consultes prèvies, lliures i informades amb relació als projectes que afecten el seu territori, tal com estableix el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).
Durant tres anys i mig, Pineda va integrar la Comissió Ciutadana de Transparència de la municipalitat de San José. La seva participació en aquest organisme va finalitzar l'any 2018 i ara forma part del Comitè de la Dona de la Xarxa Societat Civil (RSC), un espai municipal de coordinació de diferents actors comunitaris.
Des de fa un any les dones que formen part de MILPAH han fundat MURILPAH Mujeres Referentes Indígenes Lencas de La Paz per obrir més espais de participació activa a les dones. Creuen que si no assumim el valor dels serveis que ens ofereixen els ecosistemes, la necessitat de gestionar correctament els recursos naturals i el fet que vivim en un planeta amb recursos finits ens veurem abocats a una crisi cada cop més gran a les que els posarem el nom de sanitàries, climàtiques o migratòries, però que tenen com a element comú un problema sistèmic.
Xerrada virtual en directe a les 18h des de Facebook Ciutats Defensores
És defensor dels drets humans, biòleg, investigador i ambientalista, i presideix¿ la Fundación del Río, una organització que¿ des de 1990 treballa en la conservació i el desenvolupament sostenible del sud-est de Nicaragua. En el territori d'actuació d'aquesta organització es troba la Reserva Biològica Indio Maíz, una de les més importants del país.
A més d'impulsar la conservació de ¿les àrees protegides del sud-est del ¿país, la Fundación del Río treballa¿també en la promoció d'alternatives¿ econòmiques sostenibles,¿l'enfortiment i l'acompanyament de¿les comunitats indígenes Rama i Kriol,¿ l'educació ambiental a través de ràdios¿ comunitàries i la realització de recerques ¿i investigacions. L'organització acompanya a¿ famílies camperoles i indígenes que lluiten contra el megaprojecte del Canal Interoceànic, i dóna suport a l'elaboració d'estudis independents sobre aquesta polèmica iniciativa.
L'Amaru Ruiz va néixer a Managua, però amb sis anys va anar a viure a San Carlos, al departament de Río San Juan. Els estudis universitaris –a més de la llicenciatura en Biologia, compta amb diversos postgraus i un màster en responsabilitat social corporativa amb enfocament en drets humans– el van allunyar durant un temps del sud-est nicaragüenc. Però va tornar i va integrar-se a la Fundación del Río.
Actualment, a més d'ocupar la presidència de la Fundación, és membre del grup Cocibolca, de l'Articulación de Movimientos Sociales y de Organizaciones de la Sociedad Civil, i de la Unidad Nacional Azul y Blanco. Acumula una llarga trajectòria d'activisme, recerca, docència i formació, i és excoordinador de la Federación Red Nicaragüense por la Democracia y el Desarrollo Local.
Les veus crítiques d'Amaru Ruiz i de les persones que formen part de la Fundación del Río han estat greument atacades des d'abril de 2018. A finals de l'any passat, l'Assemblea de Nicaragua va cancel•lar la personalitat jurídica de la Fundación del Río i va ocupar les instal•lacions de l'organització (incloses les de Radio Humedales, emissora comunitària construïda amb el suport de l'Associació d'Amistat San Miguelito – Sant Boi).
També a finals de 2018, Ruiz va sortir de Nicaragua. Ho va fer després d'haver estat rebent amenaces reiterades, haver patit un atac a casa seva i haver rebut informacions a través de diverses vies sobre la preparació, per part de l'Estat, de la seva detenció i acusació.
Es troba exiliat a Costa Rica des de fa 3 anys i des d'allà continua treballant en la defensa ambiental de la Reserva Biològica Indio Maíz, acompanyant a pobles indígenes i afrodescendents i promovent accions amb camperols exiliats al nord de Costa Rica que són una de les preocupacions que tenen. Més de 6mil persones es van exiliar degut a la crisi sociopolítica del país.
Des de l'exili està promovent l'Agenda Ambiental Nacional per presentar-la davant dels candidats de l'oposició a Nicaragua per tal de posicionar el tema ambiental dins l'agenda política i que no s'oblidi la problemàtica ambiental del país dels que prenen les decisions per tal que ho incorporin dins dels seus programes de govern. D'aquesta manera pretenen anar canviant la dinàmica i la cultura política que hem tingut a Nicaragua d'abandonament de temes ambientals.
