Orígens Tres Tombs

El culte a Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú prové del segle XII quan l'Església Arxiprestal de Sant Antoni era una petita capella romànica situada al bell mig de la ciutat, i molt abans que es constituís l'actual municipi, que data de l'any 1368, quan s'ajuntaren dos nuclis separats pel torrent de la Pastera, l'antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú.

L'any 1363, es proclamà Sant Antoni Abat com a patró i s'erigí una parròquia al nucli de Vilanova de Cubelles en el seu honor. Fins al s. XVIII, el 17 de gener, dia de l'onomàstica d'aquest sant se celebrava la festa major amb els tradicionals actes d'una festa major d'hivern, com el ritus de protecció dels animals de Sant Antoni.  La parroquia, després d'estar sotmesa a importants obres de construcció durant els segles XVI i XVII, finalment l'any 1790 s'enderrocà per erigir un nou temple d'estil barroc i neoclàssic. Durant la guerra del 36 al 39, l'església va patir greus destrosses i es va reconstruir.

Al llarg del segle XIX, i degut al conjunt de factors socioeconòmics que experimenta el país, les celebracions festives de Sant Antoni van perdent força. Amades assenyala que “La festa major de Vilanova i la Geltrú fou traslladada al dia 5 d'agost en agraïment a la Mare de Déu de les Neus per haver conjurat una plaga que delmava la vinya arreu del Penedès i també perquè escau més celebrar-la en temps de calor que per la hivernada.”. Si tradicionalment la festa major se celebrava el 17 de gener, aquests motius van fer que es traslladés la festa a la Mare de Déu de les Neus, pels volts del 5 d'agost i fins a dia d'avui encara perdura.

La primera referència escrita de la Festa de Sant Antoni moderna data del 18 de gener de 1851 quan es publicà una notícia en el Diari de Vilanova, que informava sobre un accident que hi hagué durant les curses amb cavalls que es feien pels carrers i que cada any atreien a molt públic.