En Josep Artigas treballa la finca d'horta més propera al nucli urbà, tocant a la ronda Ibèrica. Per al visitant és agradable de veure encara la pervivència d'una masia i els seus cultius just a tocar dels edificis. Tot es rega amb aigua de pou, ja que el rec del pantà no hi arriba. Només produeix productes de temporada, ja que no disposa d'hivernacles.
Tot i això, la climatologia de Vilanova li permet produïr molts quilos de tomàquet i fins i tot doblar la producció de patates en un any. És una terra bastant porosa i fèrtil per tot el que s'hi vulgui cultivar. Sóm a mitjans de novembre i ja hi podem trobar les primeres carxofes.
De patates en cultiva de diferents tipus. En destaca la varietat agria, un tipus de patata que no absorbeix molt d'oli i que és ideal per a fer unes patates braves. En donen fe els bars de la vila que n'hi van a comprar expressament.
Les problemàtiques d'aquest pagès són similars al que ja s'ha vist en altres casos. La falta d'un relleu generacional i la poca valoració econòmica que sovint es fa dels seus productes. Reivindica el gust dels productes de proximitat, fruites i verdures que no han passat per cambra o que no han estat collits quan encara eren verds. Un producte local sempre tindrà menys quilòmetres, menys manipulació i en conseqüència més qualitat.
Gràcies a la seva bonhomia i el tracte durant tants anys, en Josep s'ha fet una clientela fidel entre particulars i restaurants que van a cercar el que es podria considerar la verdura de més proximitat. Qui li vol comprar només l'ha de trucar i atansar-s'hi per recollir el producte.
Estiu: tomàquet, albergínia, carbassó, carbassa, mongeta, patata...
Hivern: col, patates, carxofes, bròquils, ceballots...
A la seva finca (Sínia Artigas, davant dels jutjats).